Logopèdia

Nens i adolescents:

Quan apareixen dificultats o un retard del llenguatge oral, són els pares, mestres o pediatres els que ho detecten. Cal tenir molt present la importància de fer una estimulació global en edats primerenques tan bon punt es detecten les dificultats i si s'escau després fer un treball més específic.

En edats posteriors les dificultats són d'una altra mena i majoritàriament tenen a veure amb la fluïdesa en l'expressió oral (dificultats en l'estructura del discurs, quequeig, dicció…). Aquestes dificultats preocupen sobretot als adolescents per com els afecta a nivell personal.

També es poden observar dificultats en el llenguatge escrit. En qualsevol cas caldrà fer un diagnòstic acurat per determinar la conveniència o no d'una intervenció logopèdica, i si és necessari, establir la més adequada.

D'altres vegades són els ortodoncistes, otorinolaringòlegs o d'altres professionals els que recomanen tractament logopèdic com a eina necessària per a resoldre qüestions orgàniques, de vegades com a eix rehabilitador i d'altres com a complement a un altre tractament.

Diagnòstic i tractament

• Problemes d'articulació i retards de la parla

• Retards i trastorns del llenguatge

• Trastorns de la comunicació

• Trastorns del llenguatge escrit (dislèxia, disortografia, disgrafia…)

• Alteracions de la veu

• Disfèmies (quequeig)

• Afectacions neurològiques (afàsia, disàrtria, disfàgia...)

• Disfuncions orofacials i/o tractaments complementaris a l'ortodòncia (deglució atípica, respiració bucal…)

Adults:

La necessitat d'un tractament logopèdic en adults acostuma a tenir una caire més clínic. Habitualment són els metges els que fan la indicació d'un tractament logopèdic com a part de rehabilitacions pre o post operatòries, recuperacions de funcions neurològiques, o com a prevenció d'alteracions de la veu. Algunes problemàtiques concretes, com ara certes dificultats sensorials (persones amb deficiència visual, auditiva o altres), necessiten un acompanyament rehabilitador del llenguatge o la parla a llarg termini.

De vegades s'arrosseguen dificultats orals des de la infantesa, i en un moment determinat es decideix intentar arreglar-ho. És excepcional, però també important valorar la possible intervenció.

Diagnòstic, assessorament i tractament.

• Alteracions de la veu

• Rehabilitacions de llenguatge o parla.

• Disfèmies (quequeig).

• Afectacions neurològiques (afàsia, disàrtria, disfàgia, disortografia, disgrafia...).

• Disfuncions orofacials